| |
ACTUALITAT: CARNAVAL 2008 |
|
|
| |
SANTA SECILIA 2007: VA DE MÚSICA !!!!! |
| |
.jpg)
Aquesta setmana hem celebrat la diada de Santa Cecília, la patrona de la música i dels músics.
És una festa molt alegre on la música n’és la protagonista.
Durant tota la setmana a la classe hem parlat dels instruments musicals que coneixem: el piano, la guitarra, la flauta, el tambó, la bateria, el violí, l’acordió,… Entre tots hem recollit molta informació i hem aprés coses noves relacionades amb la música.
També hem construit instruments musicals amb material casolà. El grup dels petits han fet una maraca i els més grans un raspador en forma de cocodril. Tots junts formaven una petita i sorollosa orquestra.
I arribat el dia de Santa Cecília hem tingut l’oportunitat de gaudir d’un concert en directe d’acordió diatònic, a càrrec del nostre amic Jordi, on acompanyat per les nostres maraques i raspadors hem cantat cançons i hem ballat al ritme de la música de l’acordió.
.jpg)
|
| |
NOVEMBRE 2007: CELEBREM LA CASTANYADA |
| |

A La Caseta de l’hort tenim per costum celebrar la majoria de les festes tradicionals catalanes. Volem que els més petitons tinguin l’oportunitat de conèixer i participar de festes tan nostres com la recent Castanyada.
Aquests últims dies hem estat molt i molt enfeinats. Primer de tot calia decorar l’aula per a l’ocasió i vàrem pintar i penjar unes boniques castanyes que semblaven ben reals. El següent pas va ser aprendre alguna dita típica de la diada. Aquesta vegada va ser:”Per Tots Sants, castanyes i cargols amb banyes”. També vàrem aprendre varies cançons relacionades amb la Castanyada, com són: “El gegant del castanyer”, “Marrameu torra castanyes” i “La Castanyera”.

Després de tanta activitat ens va agafar molta gana.I quin és el plat més típic per la Castanyada? Doncs els panellets. Entre tots vàrem dur els ingredients necessaris i a treballar: uns remenant la pasta, altres fent boletes, col·locant cireres, ametlles,…. Ens van quedar uns panellets boníssims que vam poder compartir amb la família.
Tampoc podia faltar la visita a La Caseta de l’hort de la Marieta Castanyera, una senyora velleta que viu a la muntanya i que va vestida amb un mocador al cap, un bastó i una cistelleta penjada al braç plena de castanyes per a repartir.
Després de saludar-nos a tots, la Marieta ens va reunir al racó del mirall per a explicar-nos un bonic conte de dues castanyeres: una de bona i una de dolenta. Tots l’escoltàvem molt atents sense deixar-nos perdre cap detall.
I va arribar l’hora d’acomiadar-nos de la Marieta i de la festa de la Castanyada esperant que arribi l’any vinent per tornar-la a celebrar com cal.

|
| 1 |
|
| |
Teresa Munera, Directora de l'Equipament |
| |
La Caseta de l’Hort és un servei de mainaderes que acull els nens i nenes des dels quatre mesos fins als tres anys. Aquest espai va obrir les seves portes el setembre de 2005 amb vuit alumnes i actualment està a punt de doblar el seu nombre. Els infants estan atesos per dues persones titulades.
A La Caseta els infants conviuen i es relacionen diariament. Juguen, canten, ballen, dibuixen, pinten, experimenten, … és a dir, van aprenent a mesura que creixen.
La Caseta de l’Hort està situada al mig del poble i envoltada de natura, fet que s’aprofita sovint per treballar-hi. Els alumnes realitzen petites excursions a la recerca de material que serà de bon ús per parlar i treballar a la classe.
Els horaris i les tarifes de La Caseta de l´hort pel proper curs 2007-2008
estan pendents de confirmació.
|
| |
|
| 2 |
Instal·lacions |
|
| |
|
| |
|
| |
|
| |
|
| |
|
| 3 |
La caseta de l'hort, una realitat amb vida |
|
| |
Arantxa Prieto i Peña, regidora d’Educació (2003-2007)
Camí Ral núm 22. Agost, 2006. |
| |
Des dels inicis d’aquesta legislatura un dels serveis pels quals l’Ajuntament va apostar clarament va ser per la creació d’un equipament adreçat als infants de 0 a 3 anys, que ajudés en la difícil tasca de la conciliació entre la vida familiar i laboral, i que alhora permetés garantir la continuïtat de l’escola de Copons.
A partir d’aquí, vam iniciar un estudi i recerca per veure quin servei era el millor per implantar tenint en compte les nostres característiques específiques:
espai rural, ratio d’infants en aquest franja d’edat, normativa d’educació...
Vam visitar diferents serveis d’altres pobles semblants al nostre, vam contactar i veure altres projectes parallels a les escoles bressols, i és així com vam anar perfilant el que seria l’embrió de “La Caseta de l’hort”.
La idea començava a tenir cos, ara calia buscar un espai i adequar-lo. Com tots sabeu aquest espai van ser als baixos de “Cal Manset”, un espai que amb l’hort del davant va suggerir el nom que porta el servei “La Caseta de l’hort”.
Després d’això havíem d’adequar l’espai a les necessitats del servei i convertir-lo en un lloc acollidor i agradable per als més petits del poble. Dibuixos i colors cridaners a les parets, mobiliari per als més petits, racó de psicomotricitat, racó de treball, espai de dormir, lavabo adaptat, pati amb sorral...
Teníem el projecte, teníem l’espai, teníem la manera com finançar-lo, teníem les persones encarregades de conduir el servei la Teresa com a directora/educadora i la Maribel com educadora, ara només calia veure la
resposta de les famílies. Vam realitzar una presentació del servei explicant els tres eixos vertebradors del servei: servei de mainaderes (per a infants de 0 a 3 anys), servei compartir i jugar (per infants de 3 a 12 anys que realitza les tasques de permanència i menjador escolar) i servei escola de pares ( funció d’assessorament).
S’inicia el procés de preinscripció i la resposta va ser positiva: 8 inscripcions.
Així doncs, ja teníem el servei en marxa. Ara calia fer una inauguració perquè tots els coponencs coneguessin el servei. A finals d’agost vam fer una jornada festiva de portes obertes per ensenyar el servei on no hi van faltar contes a càrrec de l’Anna García i coca i xocolata. Finalment a mitjans de setembre el servei es va iniciar.
Al llarg d’aquest any aquell espai tan acollidor i bonic, però que encara no tenia caliu, ha anat prenent vida: fotos a les parets; dibuixos, mòbils, murals i treballs dels petits; més joguines i materials cedits de forma voluntària per la gent del poble, moltes gràcies; rialles, crits i cançons i és clar, plors dels primers dies... tot això i altres factors indescriptibles com olors i sensacions
han anat transformant l’espai, en un espai amb vida.
I així hem arribat a l’estiu, aviat haurem de bufar les espelmes del primer aniversari i de la millor manera: per l’any vinent hi ha 13 inscripcions (el servei al complert); i com no, tot això gràcies a les famílies que han confiat en el servei; als professionals que porten el servei amb qualitat, entusiasme i amb molta iniciativa, la Teresa i la Maribel; a la Dolors i família que han ajudat en tot i més obrint les portes de casa seva pel que calgués i en general a tot el poble que d’una forma o una altra han participat en la vida del servei, als
avis que passen per davant i entren a saludar els més petits, a tota la gent que han donat material i joguines pel servei, a les persones que ens han fet suggerimentsamb la intenció de millorar el servei...
Bon estiu a tothom!!!
|
| 4 |
Escoles bressol |
|
| |
Jordi Bertran
Camí Ral núm 13.Gener 2002.
|
| |
La demanda de places d’educació pre-escolar ha crescut molt a tots els països
de la Unió Europea els darrers anys. Les principals causes són el reconeixement de la importància que els primers anys de vida tenen en el desenvolupament psicològic dels nens, i altres fets com l’incorporació de la
dona al mercat laboral.
Catalunya no ha estat una excepció i la necessitat és tant important com a qualsevol zona desenvolupada d’Europa.
Durant les passades eleccions al Parlament de Catalunya els compromisos electorals van parlar de 30.000 places, xifra gens menyspreable. Després van arribar les sorpreses: qui pagarà les obres? En el millor dels casos, un 50 % els Ajuntaments. Ja tornem a ser-hi: ciutadans de primera i ciutadans de segona. El que visqui en un petit municipi com Copons on l’Ajuntament no
disposa de recursos per fer una inversió així, té tres opcions: deixar l’infant als avis, deixar de treballar un dels pares, o portar el petit a una guarderia d’un municipi més gran. Segurament, si un petit Ajuntament tingués competències i recursos en matèria d’ensenyament podríem gestionar una escola bressol que respondria a les necessitats del nostre municipi i que ajudaria a mantenir les escoles, pobles i a la vegada ajudaria a la redistribució demogràfica de
Catalunya.
Petits pobles com el nostre necessiten poder facilitar els serveis a les persones. Caldria tenir propostes alternatives i flexibles que permetessin adaptar-se a les diferents realitats territorials.
Si els pares de la canalla de Copons han de portar-los cada matí a una escola bressol d’Igualada, és molt probable que en un futur, aquest nens ja els matriculin allà. Per tant, ja hi tornem a ser, un poble sense escola, botiga o consultori, ja no és un poble.
Cal que el Govern de la Generalitat subscrigui convenis que facilitin la construcció d’escoles bressol en petits municipis per evitar que també en l’ensenyament tinguem importants diferencies entre un ciutadà de petits o de grans municipis. |
| |
ACTUALITAT: CANTADA DE NADALES ALS PESSEBRES |
| |
Ja fa una colla d’anys que a Copons es canten nadales als pessebres de les cases. Aquesta tradició va ser iniciada pels antics mestres de l’escola: el Joan i la Vicenta que carregats d’alumnes es passaven tot un dia sencer anant per les cases dels mateixos nens a cantar les cançons de Nadal. Els nens esperaven il·lusionats l’arribada d’aquest dia i guarnien prou bé el pessebre de casa seva per poder-lo mostrar als companys el dia de la cantada.
Els més petits del poble, els alumnes de La Caseta de l’Hort, volem que aquesta tradició tan bonica no es perdi i encara que som un xic petits i no entenem massa el significat del pessebre i el Nadal ens hem après unes quantes nadales: “El dimoni escuat”, “Els Reis de l’Orient”, “Fum, fum, fum” i “A Betlem me’n vull anar”.
Després d’uns quants dies d’assajos i desafiant la pluja que queia al sortir de La Caseta, el dijous 20 de desembre hem anat a cantar les esmentades nadales a algunes cases de Copons. La veritat és que no ho hem fet pas malament ja que ha parat de ploure i a cada casa ens han donat un premi ben dolç.
.JPG)
|
| |
SANTA SECILIA 2007: VA DE MÚSICA !!!!! |
| |
.jpg)
Aquesta setmana hem celebrat la diada de Santa Cecília, la patrona de la música i dels músics.
És una festa molt alegre on la música n’és la protagonista.
Durant tota la setmana a la classe hem parlat dels instruments musicals que coneixem: el piano, la guitarra, la flauta, el tambó, la bateria, el violí, l’acordió,… Entre tots hem recollit molta informació i hem aprés coses noves relacionades amb la música.
També hem construit instruments musicals amb material casolà. El grup dels petits han fet una maraca i els més grans un raspador en forma de cocodril. Tots junts formaven una petita i sorollosa orquestra.
I arribat el dia de Santa Cecília hem tingut l’oportunitat de gaudir d’un concert en directe d’acordió diatònic, a càrrec del nostre amic Jordi, on acompanyat per les nostres maraques i raspadors hem cantat cançons i hem ballat al ritme de la música de l’acordió.
.jpg)
|
| |
NOVEMBRE 2007: CELEBREM LA CASTANYADA |
| |

A La Caseta de l’hort tenim per costum celebrar la majoria de les festes tradicionals catalanes. Volem que els més petitons tinguin l’oportunitat de conèixer i participar de festes tan nostres com la recent Castanyada.
Aquests últims dies hem estat molt i molt enfeinats. Primer de tot calia decorar l’aula per a l’ocasió i vàrem pintar i penjar unes boniques castanyes que semblaven ben reals. El següent pas va ser aprendre alguna dita típica de la diada. Aquesta vegada va ser:”Per Tots Sants, castanyes i cargols amb banyes”. També vàrem aprendre varies cançons relacionades amb la Castanyada, com són: “El gegant del castanyer”, “Marrameu torra castanyes” i “La Castanyera”.

Després de tanta activitat ens va agafar molta gana.I quin és el plat més típic per la Castanyada? Doncs els panellets. Entre tots vàrem dur els ingredients necessaris i a treballar: uns remenant la pasta, altres fent boletes, col·locant cireres, ametlles,…. Ens van quedar uns panellets boníssims que vam poder compartir amb la família.
Tampoc podia faltar la visita a La Caseta de l’hort de la Marieta Castanyera, una senyora velleta que viu a la muntanya i que va vestida amb un mocador al cap, un bastó i una cistelleta penjada al braç plena de castanyes per a repartir.
Després de saludar-nos a tots, la Marieta ens va reunir al racó del mirall per a explicar-nos un bonic conte de dues castanyeres: una de bona i una de dolenta. Tots l’escoltàvem molt atents sense deixar-nos perdre cap detall.
I va arribar l’hora d’acomiadar-nos de la Marieta i de la festa de la Castanyada esperant que arribi l’any vinent per tornar-la a celebrar com cal.

|
| 1 |
|
| |
Teresa Munera, Directora de l'Equipament |
| |
La Caseta de l’Hort és un servei de mainaderes que acull els nens i nenes des dels quatre mesos fins als tres anys. Aquest espai va obrir les seves portes el setembre de 2005 amb vuit alumnes i actualment està a punt de doblar el seu nombre. Els infants estan atesos per dues persones titulades.
A La Caseta els infants conviuen i es relacionen diariament. Juguen, canten, ballen, dibuixen, pinten, experimenten, … és a dir, van aprenent a mesura que creixen.
La Caseta de l’Hort està situada al mig del poble i envoltada de natura, fet que s’aprofita sovint per treballar-hi. Els alumnes realitzen petites excursions a la recerca de material que serà de bon ús per parlar i treballar a la classe.
Els horaris i les tarifes de La Caseta de l´hort pel proper curs 2007-2008
estan pendents de confirmació.
|
| |
|
| 2 |
Instal·lacions |
|
| |
|
| |
|
| |
|
| |
|
| |
|
| 3 |
La caseta de l'hort, una realitat amb vida |
|
| |
Arantxa Prieto i Peña, regidora d’Educació (2003-2007)
Camí Ral núm 22. Agost, 2006. |
| |
Des dels inicis d’aquesta legislatura un dels serveis pels quals l’Ajuntament va apostar clarament va ser per la creació d’un equipament adreçat als infants de 0 a 3 anys, que ajudés en la difícil tasca de la conciliació entre la vida familiar i laboral, i que alhora permetés garantir la continuïtat de l’escola de Copons.
A partir d’aquí, vam iniciar un estudi i recerca per veure quin servei era el millor per implantar tenint en compte les nostres característiques específiques:
espai rural, ratio d’infants en aquest franja d’edat, normativa d’educació...
Vam visitar diferents serveis d’altres pobles semblants al nostre, vam contactar i veure altres projectes parallels a les escoles bressols, i és així com vam anar perfilant el que seria l’embrió de “La Caseta de l’hort”.
La idea començava a tenir cos, ara calia buscar un espai i adequar-lo. Com tots sabeu aquest espai van ser als baixos de “Cal Manset”, un espai que amb l’hort del davant va suggerir el nom que porta el servei “La Caseta de l’hort”.
Després d’això havíem d’adequar l’espai a les necessitats del servei i convertir-lo en un lloc acollidor i agradable per als més petits del poble. Dibuixos i colors cridaners a les parets, mobiliari per als més petits, racó de psicomotricitat, racó de treball, espai de dormir, lavabo adaptat, pati amb sorral...
Teníem el projecte, teníem l’espai, teníem la manera com finançar-lo, teníem les persones encarregades de conduir el servei la Teresa com a directora/educadora i la Maribel com educadora, ara només calia veure la
resposta de les famílies. Vam realitzar una presentació del servei explicant els tres eixos vertebradors del servei: servei de mainaderes (per a infants de 0 a 3 anys), servei compartir i jugar (per infants de 3 a 12 anys que realitza les tasques de permanència i menjador escolar) i servei escola de pares ( funció d’assessorament).
S’inicia el procés de preinscripció i la resposta va ser positiva: 8 inscripcions.
Així doncs, ja teníem el servei en marxa. Ara calia fer una inauguració perquè tots els coponencs coneguessin el servei. A finals d’agost vam fer una jornada festiva de portes obertes per ensenyar el servei on no hi van faltar contes a càrrec de l’Anna García i coca i xocolata. Finalment a mitjans de setembre el servei es va iniciar.
Al llarg d’aquest any aquell espai tan acollidor i bonic, però que encara no tenia caliu, ha anat prenent vida: fotos a les parets; dibuixos, mòbils, murals i treballs dels petits; més joguines i materials cedits de forma voluntària per la gent del poble, moltes gràcies; rialles, crits i cançons i és clar, plors dels primers dies... tot això i altres factors indescriptibles com olors i sensacions
han anat transformant l’espai, en un espai amb vida.
I així hem arribat a l’estiu, aviat haurem de bufar les espelmes del primer aniversari i de la millor manera: per l’any vinent hi ha 13 inscripcions (el servei al complert); i com no, tot això gràcies a les famílies que han confiat en el servei; als professionals que porten el servei amb qualitat, entusiasme i amb molta iniciativa, la Teresa i la Maribel; a la Dolors i família que han ajudat en tot i més obrint les portes de casa seva pel que calgués i en general a tot el poble que d’una forma o una altra han participat en la vida del servei, als
avis que passen per davant i entren a saludar els més petits, a tota la gent que han donat material i joguines pel servei, a les persones que ens han fet suggerimentsamb la intenció de millorar el servei...
Bon estiu a tothom!!!
|
| 4 |
Escoles bressol |
|
| |
Jordi Bertran
Camí Ral núm 13.Gener 2002.
|
| |
La demanda de places d’educació pre-escolar ha crescut molt a tots els països
de la Unió Europea els darrers anys. Les principals causes són el reconeixement de la importància que els primers anys de vida tenen en el desenvolupament psicològic dels nens, i altres fets com l’incorporació de la
dona al mercat laboral.
Catalunya no ha estat una excepció i la necessitat és tant important com a qualsevol zona desenvolupada d’Europa.
Durant les passades eleccions al Parlament de Catalunya els compromisos electorals van parlar de 30.000 places, xifra gens menyspreable. Després van arribar les sorpreses: qui pagarà les obres? En el millor dels casos, un 50 % els Ajuntaments. Ja tornem a ser-hi: ciutadans de primera i ciutadans de segona. El que visqui en un petit municipi com Copons on l’Ajuntament no
disposa de recursos per fer una inversió així, té tres opcions: deixar l’infant als avis, deixar de treballar un dels pares, o portar el petit a una guarderia d’un municipi més gran. Segurament, si un petit Ajuntament tingués competències i recursos en matèria d’ensenyament podríem gestionar una escola bressol que respondria a les necessitats del nostre municipi i que ajudaria a mantenir les escoles, pobles i a la vegada ajudaria a la redistribució demogràfica de
Catalunya.
Petits pobles com el nostre necessiten poder facilitar els serveis a les persones. Caldria tenir propostes alternatives i flexibles que permetessin adaptar-se a les diferents realitats territorials.
Si els pares de la canalla de Copons han de portar-los cada matí a una escola bressol d’Igualada, és molt probable que en un futur, aquest nens ja els matriculin allà. Per tant, ja hi tornem a ser, un poble sense escola, botiga o consultori, ja no és un poble.
Cal que el Govern de la Generalitat subscrigui convenis que facilitin la construcció d’escoles bressol en petits municipis per evitar que també en l’ensenyament tinguem importants diferencies entre un ciutadà de petits o de grans municipis. |